«La ciutat desitjada», el primer diagnòstic sobre el disseny a la ciutat de València per a millorar el benestar dels seus habitants

Sota el títol «La ciutat desitjada», el primer diagnòstic dut a terme pel Consell del Disseny de la ciutat de València naix amb l’objectiu de plantejar oportunitats en l’urbe en pro del benestar de la ciutadania, tenint en compte diferents tipus d’intervenció i prototipat de la València del futur.

El document recorre una visió de ciutat, un diagnòstic i una proposta de pròxims passos, erigint al Consell del Disseny com un equip consultiu conformat per professionals del disseny i l’arquitectura que ajuden el consistori valencià a enfocar els reptes existents en la vinculació entre ciutat i ciutadania.

Tal com afirma el propi informe en la seua introducció: «detectant oportunitats, mirant els problemes i les solucions proposades sense prejudicis i proposant d’una manera holística i transversal».

Aquestes oportunitats per a la ciutat de València s’han unificat en nou àrees d’actuació: transitar, sòcol urbà, arquitectura, patrimoni, il·luminació, senyalització, equipament, comunicació i participació. Segons l’informe, aquesta designació de categories podrà evolucionar i ser actualitzada en funció dels diferents diagnòstics que es realitzen posteriorment de la ciutat, agrupant aspectes d’interés entorn dels quals el Consell del Disseny considere que pot aportar la seua experiència i recomanació.

Al mateix temps, el document ha volgut subratllar la importància de treballar des d’una visió progressiva i d’implementació gradual d’intervencions, partint de millores incrementals que, a vegades es podran suggerir en forma de prototipat i no tant com canvis dràstics per a l’urbe. En definitiva, entenent València com «un laboratori d’experiències pilot, que puguen servir de motor per a estendre aquesta mirada a la resta de la Comunitat Valenciana», tal com explica l’informe.

Prototipar la València del futur: noves oportunitats per a l’urbe mediterrània

La labor inicial del Consell del Disseny va ser proposar en les seues primeres comissions de treball un model de ciutat i definir-lo com a objectiu a seguir. Com a punt de partida, es va consensuar i va prendre com a referència una ciutat mediterrània, compacta, inclusiva, resilient, que integra la mescla d’usos en els seus districtes, que fomenta la participació ciutadana i que posiciona la sostenibilitat com una de les seues prioritats a nivell estratègic. Així doncs, «la ciutat desitjada», la València del futur proposada des del Consell, es podria definir com una urbe bella, llegible i lúdica.

Amb les diferents oportunitats detectades per a la ciutat, s’ha establit com a grans prioritats la defensa de la sostenibilitat, l’atenció a la diversitat sociodemogràfica de la ciutadania i la protecció de la bellesa i el patrimoni local.

Posant als i les vianants en el centre de l’equació, l’apartat «transitar» proposa el disseny de recorreguts per a travessar la ciutat a través de rutes temàtiques, la possibilitat de tancar carrers confrontants a col·legis en horaris d’entrada i eixida, o la creació d’instal·lacions temporals per a solars no edificats, activant el seu ús i dinamització.

En relació amb el «sòcol urbà», es proposa la rehabilitació dels baixos comercials actualment desocupats, destinant-los a habitatges per al segment de població més envellida, especialment per la seua accessibilitat a peu de carrer. També es planteja com a prioritari l’arbratge en el paisatge de la ciutat i la presència de làmines d’aigua —com es poden trobar actualment en el Parc Central—, per a refrescar a la població en les estacions més caloroses.

Atenent a l’«arquitectura» de la ciutat, se suggereix l’obertura dels edificis institucionals, així com la programació d’activitats gratuïtes en edificis d’alt valor arquitectònic. Una altra de les propostes recala en la implementació de plaques dissenyades ex profeso que aporten informació sobre les seues contribucions al mitjà urbà.

Per a preservar el «patrimoni» arquitectònic i paisatgístic tan valuós, a vegades desconegut, se suggereix la senyalització de barris històrics com a posada en valor de les diferents identitats que conformen València (Patraix, Russafa, Campanar, Benimaclet…); la revisió de la il·luminació dels edificis patrimonials, ajustant-la a un consum energètic pràcticament nul, o la preservació de l’epigrafia urbana moderna, tan fràgil i condicionada a interessos econòmics.

Quant a la «il·luminació»: es prioritza l’ús de colors càlids, per ser menys contaminants lumínicament que els blaus-blancs; se suggereix la substitució de pantalles de cristall transparent per cristall esmerilat o l’ús en zones específiques de la ciutat de sensors de presència que s’activen amb el moviment.

Per a millorar la «senyalització» a València, es proposa el disseny d’una retolació sistematitzada per a intervencions temporals (com a obres o canvis d’ús d’espais), la creació d’un sistema integrat de senyalització urbana universalment intel·ligible i fonamentat en la cultura i el patrimoni local. Una altra de les propostes passa per la idea de reduir la senyalització horitzontal, en pro d’un major i millor ús d’eines digitals que guien a la població en els seus desplaçaments.

A propòsit de l’«equipament», es defensa la idea de crear un mobiliari urbà propi de la ciutat, fabricat de manera local i circular, pensat per a la climatologia particular de València i dissenyat sobre la base de la cultura visual pròpia. Addicionalment, es posa en valor l’opció d’unificar elements d’equipament (com ja ocorre amb la implementació de senyals de trànsit en fanals) per a evitar la duplicitat de suports que obstaculitzen el trànsit del vianant en l’espai públic.

En l’apartat de «comunicació», es recorda l’existència de guies de contractació promogudes per l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV) i València Capital Mundial del Disseny 2022. També s’explora la possibilitat de redissenyar uns certs serveis municipals digitals enfocant-los a una millor usabilitat, o dur a terme diferents exercicis de l’entés com city brànding (marca-ciutat), basant-se en símbols valencians per a la creació de recursos gràfics presents en l’urbe.

Finalment, la «participació ciutadana» s’erigeix com una oportunitat d’aproximació del públic a la ciutadania, animant des de l’escala de barri a implicar la ciutadania en el disseny dels seus espais de proximitat. Una altra de les oportunitats detectades és que el govern municipal puga disposar d’una plataforma estable on les aportacions ciutadanes als projectes de disseny puguen estar centralitzada i sostinguda en el temps.

Següents passos

«Aquest document mostra la capacitat transversal del disseny a l’hora de pensar i de transformar la ciutat, definint aquest model de ciutat agradable, enriquidora, sostenible i inclusiva, uns atributs vinculats amb la València que desitgem», afirma Xavi Calvo, director de la Fundació del Disseny de la Comunitat Valenciana (entitat que coordina actualment el mateix Consell).

Així amb tot, l’objecte final del Consell del Disseny és ajudar el consistori valencià a construir una ciutat cada dia més amable, accessible, verd i projectada al futur. Aquest primer diagnòstic s’ha desenvolupat en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (a nivell internacional) tenint també en compte l’Agenda Urbana Espanyola (a nivell nacional) i l’Estratègia Urbana València 2030 a nivell local al costat de diverses iniciatives que persegueixen un futur urbà millor com l’Agenda Urbana Valenciana, la LOTUP, el Pla Verd i de Biodiversitat, la iniciativa València Ciutat de Places, el Pla Agricultures Urbanes VLC o el Pla de Protecció de l’Horta, entre altres.

El Consell del Disseny va ser aprovat per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de València al juliol de 2022 i constituït finalment al setembre del mateix any, nascut a la calor de València Capital Mundial del Disseny 2022 com un dels seus projectes de llegat més significatius de la cita, convertint-se en el primer consell de disseny d’un ajuntament a Espanya.

Els seus integrants —que hui signen aquest primer diagnòstic del disseny de la ciutat de València— són: Silvana Andrés (artista visual i docent), Carmen Baselga (arquitecta d’interiors i dissenyadora), Inés Novella (arquitecta i planificadora urbana), Kike Correcher (dissenyador gràfic i consultor estratègic), Marisa Gallén (dissenyadora, presidenta de l’Associació València Capital del Disseny, Premi Nacional de Disseny 2019), Xavier Giner (professor de disseny de producte), Yolanda Herráiz (dissenyadora, presidenta de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV)), Nacho Lavernia (dissenyador, Premi Nacional de Disseny 2012), Maite Palomares (arquitecta), Irene Reig (dissenyadora), Ana Segòvia (dissenyadora industrial), Jose Manuel Vidal (arquitecte paisatgista).